Post-Angoulême

Dilluns, classe de narrativa, un cop fet acabat l´exercici que havíem de fer m´he posat a fer aquest dibuix ràpid d´aquest pirata de peu sobre unes roques.
És l´efecte post-Angoulëme i és que, després d´aquests díes passats al poble francès, l´única cosa que desitjava amb fervor era dibuixar, dibuixar i més dibuixar!
Tota la gent amb la que he disfrutat aquests díes saben que han estat uns díes extraordinaris, genials, irrepetibles i per aquest particular que escriu aquestes línies ha suposat (a part d´una bona clatellada que m´ha fet posar les piles per dibuixar de mala manera) uns díes que necesitava. Sentirme en el meu món, on realment em sento jo mateix i d´on no vull sortir mai de la vida. M´he empapat d´autors extraordinaris, he absorvit influències tan estrafolàries com interessants, he après un pèl de francès, he viscut moments inoblidables amb la gent que m´envoltava, he conegut molta gent nova alhora que he profunditzat més en la que ja coneixía, no he dormit pràcticament res en tres díes però, sobretot, m´han suposat els díes que necessitava dins el meu món, el món del dibuix i del còmic d´on no vull sortir mai de la meva vida. Gràcies a tots els que heu fet que aquest viatge m´hagi suposat el que m´ha suposat i, sobretot, gràcies al còmic per fer-me trobar el meu lloc a la vida.

Cansat de tot

Doncs si, avui actualitzo amb aquest esbós-dibuix que he fet en uns 45 min. aprox.
Qui em conegui sabrà que porto uns díes (o, més aviat, un mes) realment horribles. L´estat d´ànim és una autèntica montanya russa i veure la llum a l´horitzó és una cosa que em costa moltíssim...però és el que intento.
I ho intento fent el que més m´agrada fer i pel que realment crec que he nascut: dibuixant. Ha sigut (i de fet, encara és) bastant frustrant el treball que he fet ahir i avui dibuixant, no em sortía res, no podía avançar, semblava que dibuixés com feia dos anys, però finalment ha surtit aquesta espècie de dibuix que represento jo dibuixant una pàgina de còmic i crec que és el més decent que m´ha sortit amb un estat d´ànim que, com dic, és una autèntica bojería...
No hi ha més, aquí us deixo una mostra del que el meu estàt d`ànim en el seu pitjor estat és capaç de dibuixar, espero que no m´ho tingueu massa en compte.

Començant el fanzine

Hola a tothom.
Avui pujo el llapis (no està acabat, queden uns quants retocs) de les dues primeres pàgines del pròxim fanzine que treurem pel saló del còmic d´aquest mateix any. La història completa serà d´unes 4-5 pàgines, encara no ho tinc clar i, com podeu veure en aquestes mostres, tractarà sobre una petita persecució per la ciutat de Roma.
També he de dir que aquestes mateixes dues pàgines les utilitzaré i aprofitaré per el treball actual de l´assignatura de color. Això vol dir que, en tamany A3, les colorejaré amb aquarel.la (el resultat por ser catastròfic).
I res, això és tot, buscaba un motiu per distreure´m i aquest ha sigut pujar aquestes mostres, espero que us agradin i que em comenteu què n´opineu.
I, com sempre, i ho dic amb la mà al cor, gràcies per apropar-vos pel meu blog i, ni que sigui uns segons del vostre día, dedicar-li un cop d´ull a aquestes bojeríes que se´m passen pel cap, gràcies de debò i no deixeu de passar per aquí!

Mai t´oblidarem

L´entrada d´avui és trista, i és que és una entrada que serveix com a dedicatòria i recordatori cap al meu gos Dinky.
El 3 de Gener va morir, després de 12 anys i mig d´etern carinyo, companyia, fidelitat i, sobretot, amistat. Suposo que tothom que tingui o hagi tingut gos m´entendrà, no es tracta només d´un animal de companyia, es tracta d´un més de la família, d´algú que t´acaba important moltíssim, amb qui vius molts moments i experiències que mai s´oblidaràn. Et fan viure tota una sèrie de coses que et fan sentir especial, probablement més que no pas per moltes altres persones a qui puguis conèixer.
Tothom qui coneixía el Dinky sabía que era un gos molt carinyós, molt exaltat, nerviós, pesat fins i tot a vegades, però molt fàcilment estimable. M´ha acompanyat des dels meus innocents dotze anys fins als vint-i-cuatre que tinc actualment i he de dir que sense ell aquests anys haguessin sigut molt diferents. Em queda pensar en lo positiu i en que ha tingut una bona vida, no ha patit massa en els seus últims díes i se l´ha cuidat sempre de la millor manera, com es mereixía.
El dibuix l´he fet aquest dissabte a la nit i del tirón, en unes dues hores i poc. L´original serà pels meus avis però evidentment nosaltres en farem una còpia i la penjarem a casa.
Aquesta entrada no l´he volgut fer pretenciosa encara que ho pugui semblar, és senzillament una dedicatòria a un dels millors amics que he tingut, el que va ser i sempre serà el meu gos.

Nou any, nou projecte

Primer de tot, bon any nou a tothom!!!
La primera entrada de l´any la faig amb un projecte que tinc entre mans (segurament acabarà destinat a algún concurs de còmic) i que, de moment, només us dic que aquest és el personatge protagonista esbossat, que succeïrà a Nova Orleans i que serà una història curta d´unes 4 pàgines.
Els esbossos son bastant preliminars i encara queda decidir moltes coses, però hi tinc molta il.lusió ficada, moltes ganes i molta ambició!
Aviam com acaba tot:)
Que començeu l´any bé i ja sabeu: no deixeu de visitar el blog!!!;)