Mai t´oblidarem

L´entrada d´avui és trista, i és que és una entrada que serveix com a dedicatòria i recordatori cap al meu gos Dinky.
El 3 de Gener va morir, després de 12 anys i mig d´etern carinyo, companyia, fidelitat i, sobretot, amistat. Suposo que tothom que tingui o hagi tingut gos m´entendrà, no es tracta només d´un animal de companyia, es tracta d´un més de la família, d´algú que t´acaba important moltíssim, amb qui vius molts moments i experiències que mai s´oblidaràn. Et fan viure tota una sèrie de coses que et fan sentir especial, probablement més que no pas per moltes altres persones a qui puguis conèixer.
Tothom qui coneixía el Dinky sabía que era un gos molt carinyós, molt exaltat, nerviós, pesat fins i tot a vegades, però molt fàcilment estimable. M´ha acompanyat des dels meus innocents dotze anys fins als vint-i-cuatre que tinc actualment i he de dir que sense ell aquests anys haguessin sigut molt diferents. Em queda pensar en lo positiu i en que ha tingut una bona vida, no ha patit massa en els seus últims díes i se l´ha cuidat sempre de la millor manera, com es mereixía.
El dibuix l´he fet aquest dissabte a la nit i del tirón, en unes dues hores i poc. L´original serà pels meus avis però evidentment nosaltres en farem una còpia i la penjarem a casa.
Aquesta entrada no l´he volgut fer pretenciosa encara que ho pugui semblar, és senzillament una dedicatòria a un dels millors amics que he tingut, el que va ser i sempre serà el meu gos.